1.- La invasió musulmana de la península ibèrica l'any 711 i la posterior reconquista cristiana culminada l'any 1492, constituïx l'argumentari principal a Espanya de les Ambaixades de les Festes de Moros i Cristians. Durant estos llargs set segles, musulmans i cristians van conviure i van disputar, en i per una terra, que ambdós cultures desitjaven per igual, pel gaudi de la qual van ser capaços d'aconseguir acords que els van assegurar llargs períodes de pacífica convivència.

2.- La Festa de Moros i Cristians en la resta d'Europa, rememora les victòries de pobles cristians, enfront dels diversos atacs àrabs, sarraïns o turcs. Les ambaixades són, la majoria de les vegades, la recreació literària de la victòria sobre els atacants.

3.- Amb l'arribada al nou món, amb absoluta generalització, els missioners es van valdre de la molt present contesa espanyola entre moros i cristians per a ensenyar als indígenes la religió catòlica. Els moros, perdedors, encarnaven les característiques del diable, i els cristians, vencedors, les bondats i virtuts de Jesús i el cristianisme.

4.- La recreació de la disputes entre el principi del bé i del mal va esdevindre en argument literari, ben escrit o bé transmés oralment, que en cada localització geogràfica se li coneix amb denominació pròpia: "Parlamentos", "Retos", "Dichos", "Papeles", "Historias", "Autos", "Alardes", “Textos", "Morismas", "Diálogos", "Relaciones", "Soldadesca", "Función", "Relatos", “Moreska”, "Ambaixades"... Totes elles són espècies del gènere AMBAIXADES.

5.- Amb el pas dels anys s'oblida el dolor del conflicte bèl•lic, i les històriques disputes entre Moros i Cristians es convertixen en motiu i argument per a fer Festa, la Festa de Moros i Cristians.

6.- L'argument de la Festa de Moros i Cristians són les ambaixades. Sense ambaixades la Festa es desnaturalitza, inclús s'arriba a perdre. En les poblacions on hi ha ambaixades es pretén, a través de la Paraula, aconseguir la convivència en pau de dos pobles enfrontats, encara que no sempre s'aconseguisca i no es puga evitar recórrer a les armes.

7.- Gràcies a la tradició popular transmesa de generació en generació a través de la paraula feta Ambaixada, s'han arribat a conservar fets i dites, alguns en llengua pròpia, que són tradicions convertides en motiu de Festa, la posada de la qual en escena ha de ser cuidada adequadament pels integrants de la Festa i que servix per a promoure valors socials i culturals de la comunitat.

8.- La variant denominada “ambaixades Humorístiques” són una mostra més del conjunt de la cultura tradicional de cada poble, país o comunitat. Es deu per tant de reconéixer el seu interés literari i fomentar el seu prestigi social i cultural, donada la seua positiva acollida popular.

9.- És responsabilitat dels organismes públics nacionals, estatals, provincials o locals de Cultura, de cada un dels països en què es manté la celebració de la Festa de Moros i Cristians, ser els depositaris dels textos que es representen en cada població, a fi de preservar i garantir la continuïtat de la Festa.

10.- El primer Congrés Internacional d'ambaixades i ambaixadors de la Festa de Moros i Cristians ha sigut el germen per a crear el primer cens mundial de poblacions que celebren este tipus de Festes i ha de ser la primera base de dades de coneixement compartit, a disposició de totes les persones interessades a nodrir-la i utilitzar-la, de manera que, amb suport i reconeixement públic, puga donar-se continuïtat al Congrés d'Ontinyent.

11.- Estudiar la possibilitat de constituir una instància internacional que aglutine a tots els pobles i ciutats que celebren Festes de Moros i Cristians.

CONCLUSIÓ FINAL.- Les Festes de Moros i Cristians, amb les seues ambaixades i ambaixadors, són la millor manera que coneixem de continuar fent amics.