Una de les característiques més peculiar d’aquest Congrés ha estat la projecció que ha tingut al carrer de tot el que s’ha treballat. Les ponències i comunicacions amb les diferents maneres d’utilitzar la paraula com a element vertebrador de les ambaixades que s’anaven plantejant en les sessions de treball tenien una segona part amb la representació al carrer d’alguna mostra d’aquestos elements de la festa. Així, el dijous, després de l’obertura de la sessió d’obertura, a la plaça Major de la ciutat es mostrava “Los episodios Caudetanos”, de la veïna població de Caudete (Albacete), en la qual es desenvolupa la tradició del soterrament i posterior aparició de les imatges de la “Virgen de Gracia” i de Sant Blai, adobat amb episodis bèl•lics i dramàtics.

Les sessions de treball del divendres 16 de juliol, van girar al voltant de les Ambaixades a poblacions de diferents països d’Amèrica (Guatemala, Perú i Mèxic) i de les ambaixades de parla lusitana i europees (Brasil, Portugal, Croàcia i Itàlia.) Les representacions que van poder contemplar els congressistes, els visitants i la població d’Ontinyent van ser el “Auto de Floripes”, de Neves (Portugal) i, posteriorment, la “Danza de Moros y Cristianos” de Mexicaltzingo (Mèxic).

El “Auto de Floripes” basat en la Història de Carlo Magno i dels Dotze Pars de França, és una de les representacions més genuïnes del teatre portugués, perquè data de 1620. La protagonista de la història és Floripes, filla del Rei Turc, que s’enamora d’Oliveros, un valent soldat francés, enfrontant-se a la voluntat del seu pare. El “Auto de Floripes” acaba amb la conversió dels turcs a la religió cristiana, ballant tots en agraïment a la Senyora de las Neves.

La “Danza de Moros y Cristianos” de Mexicaltzingo, paraula que significa “ el lloc on habiten els mexicans distingits”. En aquesta població de deu mil habitants es representa cada 2 de gener i cada 21 de setembre, la “Dansa dels dotze pars de França”, curiosament basada en el mateix llibre de Cavalleries que el “Auto de Floripes” (Portugal), malgrat els 10000 km. De distància que els separa. El ball, amb vestimentes molt coloristes i amb màscares tapant els rostres, anava acompanya del diàleg que recitaven els capitans dels dos bàndols, mentre els dansadors lluitaven enèrgicament fent xocar els matxets que portaven a les mans.

El dissabte, 17 de juliol, les variants d’ambaixades motiu de treball al congrés foren les ambaixades a Espanya. Hi van haver ponències i comunicacions sobre alguns aspectes de la variant llevantina, les representacions a Catalunya, la variant andalusa, les representacions a Aragó i la variant balear.

En aquesta ocasió, el congrés eixia al carrer amb la presentació de la “Dance de las Tenerias” de Zaragoza (Aragó) i la “Función de Moros y Cristianos” de Quéntar, Granada.

En el “Dance de las Tenerias” participaven vuit personatges , quatre vestits de cristià i quatre de moros o turcs, comandats per un Capità cristià i un Capità moro que anaven acompanyats d’un àngel i un dimoni. Altres dos personatges apareixien a la representació, el Majoral i el Rabadan, encarregats de realitzar la Pastorada. En aquesta representació hi va haver diàleg i crítiques a les respectives religions. Es lluita i vencen els cristians. Els moros sol•liciten el baptisme i és ací on intervenen l’àngel i el dimoni. Tot acaba en una festa després que l’àngel imposE la pau.

Els Moros i Cristians de Quéntar mantenen l’estructura de l’enfrontament entre moros i cristians, els parlaments, les batalles, la victòria dels cristians i la conversió dels moros Una de les particularitats d’aquestes festes són les insígnies que són tres: el “Pincho”, és la insígnia major, la “Bandera”, coronada amb flors i llaçades i la tercera és la insígnia de l’Alabarda” una xicoteta llança coberta de flors i llaçades. També tenen com a element significatiu l’enfrontament de les banderes mora i cristiana.

Després de la sessió de clausura, que va tindre lloc el matí del diumenge, 18 de juliol, on es debateren i s’aprovaren les conclusions d’aquest Congrés, el que es va poder contemplar i escoltar a la plaça Major va ser l’ambaixada Cristiana d’Ontinyent.

Aquesta és la part de les Ambaixades que tanca les festes d’Ontinyent i també va ser l’acte que va tancar el Congrés. En principi, s’escolta l’arenga amb la qual l’ambaixador vol motivar les seues tropes, després recita els versos més sentits i emotius de tota l’ambaixada, rememorant fets d’infantesa i els paratges enyorats i perduts. A continuació, intenta convèncer a l’ambaixador moro per a la rendició de la fortalesa i evitar la batalla i finalitza amb l’inevitable enfrontament i la victòria de l’exèrcit cristià.

Prèviament, els dissabtes 3 i 10 de juliol, hi van haver més representacions, com a actes precongressuals. A la plaça Major es va poder contemplar: la “Embajada Mora Infantil de Almansa” (Albacete), la “Conversión del Moro Infantil”, de Villena (Alicante), “El Rescat de les Cent Donzelles”, de Vila-Seca (Tarragona) i Bagà (Barcelona), l’Ambaixada Antiga d’Onil (Alacant), “L’Ambaixà de les Tomaques” de Cocentaina (Alacant) i les evolucions de la “Cavalleria Ministerial” i dels Bequeteros de Cocentaina (Alacant).