El dijous, 15 de juliol, a les huit de la vesprada, iniciava la seua singladura el I Congrés Internacional d'Ambaixades i Ambaixadors de la Festa de Moros i Cristians. A la sala de Conferencies i Exposicions del Centre Cultural Caixa Ontinyent es donaven cita congressistes vinguts de 12 països de quatre, dels cinc continents.

La mesa en esta sessió d'obertura estava constituïda pel sr. President de la Societat de Festers del Santíssim Crist de l'Agonia, D. Rafael Ferrero Terol, el sr. secretari general del Congrés, D. Juan Antonio Alcaraz Argente, el sr. president de la UNDEF, D. Francisco López, la sra. alcaldessa de la ciutat Maria Lina Insa Rico i l'honorable sra. consellera de Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana, Trinidad Miró; actuava com a moderador de l'acte el Cap de premsa de la Societat de Festers, D. Rafael Torró Martínez.

La conferència d'obertura del Congrés va estar a càrrec del Secretari General del Congrés, sr. Alcaraz Argente. Prèviament, i també amb posterioritat, van fer ús de la paraula totes les personalitats que presidien l'acte. Tots ells es van manifestar gratament satisfets per la celebració d'este esdeveniment tan important per a la Festa de Moros i Cristians en la ciutat d'Ontinyent i per la repercussió que una trobada d'estes característiques tindria en cada una de les més de 1200 poblacions que celebren Festes de Moros i Cristians arreu del món. Agraïen la presència i l'esforç realitzats pels congressistes dels dotze països i de les delegacions de les comunitats autònomes d'Espanya que s'havien desplaçat fins la ciutat d'Ontinyent per a intercanviar coneixements i experiències relatives a estes celebracions i també per a oferir a tots una mostra de les diferents i variades formes de celebrar estes festes. Finalitzades totes les intervencions, la sra consellera, Trinidad Miró, donava per inaugurat este primer Congressos.

Prèviament, i en la seua conferència d'obertura, el Sr. Alcaraz Argente feia referència als fets històrics ocorreguts a Espanya entre els anys 711 i 1492, la fulgurant conquesta àrab de la península Ibèrica, i la lenta Reconquesta cristiana, que es va prolongar durant set segles, i que hui són recordats en clau Festiva, en moltes poblacions del món. En unes, per a commemorar fets locals ocorreguts en les seues terres, fa molts anys. En altres, per exportació iconogràfica amb finalitat didàctica o evangelitzadora.

Del conjunt de totes elles, deia, sorgix una afirmació que resulta impressionant: Mil dos-centes poblacions, pertanyents a trenta països de tot el món, repartits en quatre continents, celebrem la Festa de Moros i Cristians.

Cada una d'eixes poblacions, ha desenvolupat la seua Festa de diversa manera, però totes tenen en comú un element que ens apropa: LES AMBAIXADES. L'Ambaixada com a manifestació que a tots ens unix, perquè a tots els hòmens i dones ens és comú el desig d'adreçar els nostres conflictes per la força de les paraules.

La Societat de Festers del Santíssim Crist de l'Agonia d'Ontinyent, i amb ella tota la Ciutat, celebra el cent cinquanta aniversari del naixement de la seua Festa, una magnífica oportunitat per a compartir el nostre aniversari amb totes les persones “germanes”, a les que ens sentim unides per la Festa.

I esta és la raó principal per la qual hem convocat a Ontinyent este Primer Congrés Internacional d'Ambaixades i Ambaixadors de la Festa de Moros i Cristians. Mil Cent vint-i-cinc milions de persones en tot el món que coneixen de la Festa de Moros i Cristians. És la primera vegada que una població, Ontinyent, exercix de seu, de punt de reunió i confluència, de totes les persones relacionades amb les ambaixades de les Festes de Moros i Cristians.

Pretenem propiciar la relació entre els pobles. Volem que tots vostés, estudiosos de la Festa de tot el món, disposen d'un fòrum en què compartir els seus coneixements i experiències. Volem conéixer totes les variants que té la Festa i que els altres coneguen la nostra.

Farem tot el que es puga perquè el Congrés Internacional servisca perquè les Autoritats i Organismes Oficials de tots els països on se celebra la Festa, reconeguen els seus valors històrics i culturals i s'involucren en les tasques de preservar els textos de les ambaixades que es declamen en cada una de les seues poblacions, especialment en aquelles que estan necessitades urgents mesures de conservació i recuperació, per a garantir el gaudi de les generacions futures.

Volem que el Congrés Internacional es convertisca en el referent documental, la gran base de dades de coneixement compartit, de la informació de la qual per tots aportada, puga nodrir-se qualsevol població del món .La primera representació Festiva de Moros i Cristians a Espanya és de l'any 1150 i està documentada en Lleida. La primera representació Festiva de Moros i Cristians a Amèrica és de l'any 1510 i està documentada en la República Dominicana. El Congrés serà una exposició permanent i variada, en representacions teatrals i en ponències verbals, de la presència de les ambaixades de la Festa de Moros i Cristians de tot el món.

Ontinyent i els seus habitants hem hagut de superar dificultats. A pesar que la situació econòmica no és la més adequada, us dic des d'ací, fort i clar, que això ara no importa: EL QUE TENIM, HO COMPARTIREM. Tingueu la seguretat que així serà, perquè la Festa és precisament això, compartir integració i amistat. Només corrents riscos aprenem a ser valents. I Ontinyent vol demostrar al món sencer que és un poble valent, i estem disposats a córrer el risc que suposa organitzar un Congrés d'estes característiques.

Este és el Congrés de tots els que, en qualsevol racó del món, any rere any, dediquen una part del seu temps i entusiasme a què l'alegria il•lusionada de la Festa de Moros i Cristians, òmpliga els cors de les bones gents.

Finalitzava la seua intervenció afirmat estar convençut que, entre tots, serem capaços d'aconseguir els objectius que ens hem proposat, i que el Congrés serà una ocasió immillorable per a enriquir-nos culturalment i per a conéixer gent bona, perquè, la Festa de Moros i Cristians és la millor manera que conec de fer amics.