Aproximació històrica
La presa de Tetuan per les tropes espanyoles i la gratitud mostrada a la imatge del Stm. Crist de l'Agonia, va fer que en la vila d'Ontinyent, nasquera en 1860 la festa amb Moros i Cristians, semblant a la que tenien en altres poblacions, i a pesar d'haver-hi existit ja indicis en temps passats.
La festa, configurada en tres jornades i protagonitzada, en el seu primer any, per les comparses de Cruzados (Capellans), Estudiants, Marineros i Tomasines, per les hosts cristianes; i Moros del Rei, Moros del Rif i Moros de Cavalleria, per les hosts sarraïnes, amb les seues músiques, dianes, Entrada, processons, missa solemne i fictícia batalla, va omplir amb la seua programació els dies 5, 6 i 7 d'agost, entre l'alegria popular que, any rere any, les va esperar amb impaciència, i va veure créixer el nombre de comparses en els seus inicis, a pesar de diverses opinions, algunes detractores.
La vila guarnida i il.luminada va servir d'escenari a l'acte sacramental i va veure llanguir, sotsobrar i inclús desaparéixer el festeig, que a l'agost o pel setembre omplia els seus carrers i places, aromatitzades amb l'encens i la pólvora cremada. I també, com a conseqüència de l'afaenada vida política, les crisis econòmiques, l'agitació social del segle XIX i l'aparició de noves epidèmies de còlera, es va sembrar el desànim i va minvar el nombre de participants, a pesar dels ànims infosos per l'alcalde i el rector de Sant Carles.
La Festa l'organitza en els seus inicis una Junta Directiva de festes, integrada per una representació del Consistori Municipal, de la Parròquia de Sant Carles i dels Llumeners, encarregats del manteniment del culte a la venerada i citrina imatge, advocada contra pestes i calamitats, i del Casino El Porvenir. Des de la seua fundació en 1880, és la Societat de Festers del Stm. Crist de l'Agonia, a través de la seua junta de govern on figuren, entre d'altres, un representant de cada una de les comparses, qui s'ocupa de projectar-la i realitzar-la.
